LA MEVA EXPERIÈNCIA COM ESCRIPTOR
Per a comprendre la meva història, en el món literari, cal que ens situem a
partir de l’any 1940 moment en què vaig néixer. Feia un any que s’havia acabat la
Guerra Civil i que la dictadura havia establert la prohibició de la llibertat política i de
la llengua catalana.
L’escolarització obligatòria era dels sis als dotze anys i es basava en tres
assignatures: Religión, Educacion Física i Formación del Espiritu Nacional,
complementada amb uns coneixements bàsics. El batxillerat universitari al qual
podia accedir-se a partir dels deu anys, no estava a l’abast de tots els centres
docents, ni la situació econòmica de molts dels pares s’ho podien permetre pels
seus fills, que es veien en la necessitat de fer-los treballar, per tal d’alleugerir la
situació econòmica familiar.
Molt del que em van ensenyar a l’escola, no m’agradava i el que m’agradava
no m’ho van ensenyar. Amb aquell bagatge cultural i de possibilitats, em va ser
difícil, igual que a molts, assolir un lloc social o professional important. Així i tot,
dintre meu bullia un braó d’inquietuds, que em convidaven a alimentar-me de
coneixements i experiències pel meu compte, el que va originar que mirés de reüll i
comencés a palpar, alguns aspectes de l’art, la cultura i la llengua.
Queda clar que no em vaig introduir en el món de la cultura a través d’estudis
universitaris. Mentre treballava en àmbits administratius i comercials, em vaig anar
formant sense que ningú marqués el meu ritme. Em fou necessari menjar molta
sopa de lletres, per tal de saber conrear els mots fora del plat. Tot ho vaig aprendre
esforçant-me en la universitat de la vida, forjant les potències, a base dels cops del
del mall de les meves vivències personals, damunt d’una enclusa recolzada per un
munt de sacrificis i esforços.
La prohibició de l’ús públic de la llengua catalana, va durar fins als anys
seixanta, en què una certa tolerància, va donar pas a la publicació de la Gran
Enciclopèdia Catalana, l’aparició de la Nova Cançó i d’Òmnium Cultural. Fet que va
contribuir a fer que aquella opressió que havíem sofert fins aleshores, obrís un petit
porticó a través del qual (malgrat censures i controls) poguéssim conèixer a
intel·lectuals, polítics i artistes que havien estat emmordassats. És així com aquell
nou marc de possibilitats, em va estimular a participar i a gaudir d’activitats socials,
culturals i creatives i vaig trobar en la fotografia, una via per expressar les meves
dèries, i a través de l’escriptura em vaig especialitzar en temes relacionats amb la
fotografia, sent l’autor de dos llibres i d’articles en revistes.
La fotografia em va ajudar a relacionar-me amb la poesia. Com a fotògraf,
vaig fer un ampli reportatge inspirat en “Cementiri de Sinera” de Salvador Espriu i
vaig incloure interpretacions poètiques a les imatges fotogràfiques d’autors
catalans.
Vaig tenir la sort de contraure matrimoni amb la Mercè Bernat, la qual gaudeix
d’una àmplia formació i sensibilitat, que li permet escriure poesia, la qual cosa la va
conduir, en el seu dia, a ser membre del Grup Literari “El Caliu”, que tenia com a pal
de paller a l’escriptor local Manuel Tosca. Va ser ella qui em va motivar perquè
escrivís poesia i qui s’ha convertit en l’assessora que em continua ajudant.
Si bé no he deixat la narrativa, ha estat en la manifestació de la bellesa i dels
sentiments pels mitjans estètics propis de la poesia, on he trobat un lloc que em
permet sentir-me veritablement humà i instal·lat en el món que m’envolta.
Quedi clar que no utilitzo les formes poètiques, per esplaiar-me amb floritures
i romanticismes literaris. Em decanto més per la motivació que no pas per la
satisfacció. Les meves inclinacions fan que m’inspiri d’una forma sincera i directa,
davant de les esperances difícils, de les incerteses, així com dels aspectes tardorals
de la vida.
Per a mi, escriure no m’és una afecció (el que se’n diu un hobby), sinó una
necessitat tan vital com és respirar o menjar. Quan em poso a escriure, no em
deturo a pensar si algú em llegirà o no, el que preval és fer-ho tot d’una forma
sincera, doncs crear m’atorga felicitat. Exterioritzar les veritats que emanen de les
ferides del cor, s’ha convertit en un lloc màgic que em guareix dels mals i m’ajuda a
viure.
No sols trobo al·licient escrivint, sinó també llegint a altres autors o autores.
En el marc de la Llibreria “Els Nou Rals”, hem format un Grup d’Amics de la
Poesia, obert als que ens agrada parlar i aprofundir sobre llibres de poesies. La
finalitat és gaudir-ne i aprendre tots de tothom. Cal dir que ens ho passem bé i que
està obert a tota persona que vulguin compartir la seva experiència personal.
A PARTIR DE LA MEVA EXPERIÈNCIA EN EL MÓN DE L’ESCRIPTURA, PENSO
QUE SER POETA ÉS...
...ser capaç d’enterrar dins d’un escrit, emocions, pensaments, sentiments i
sensacions i, a continuació, obrir una porta per fer-ne entrar de nous, per tal
d’enterrar-los, també, dins d’una altra pàgina en blanc.
...anar per la vida amb una cuirassa i el casc posat, per fer front a temors i
complexos i atrevir-se a alliberar-se, per tal de no quedar entollat en l’hermetisme i
poder donar-ho tot.
...utilitzar l’arquitectura de les paraules, per desabrigar la vida pròpia i poder-la
revestir a través de la bellesa i la precisió del llenguatge escrit, amb la tinta
inesgotable del cor.
...guarir-se les ferides, posant ales alliberadores a les inquietuds i projectar-se
vers el seu propi jo, amb l’esperança de veure sortir el sol en mig de la nit.
LLISTAT DE LLIBRES DELS QUALS EN SOC L’AUTOR:
- “Catalunya en blanc i negre” (Assaig històric)
- “Catalunya, imatges d’un temps” (Assaig històric)
- “Mariner sense pau” (Poesia)
- “L’altra riba queda lluny” (Poesia)
- “L’esperança i la memòria” (Poesia)
- “Nosaltres i el temps” (Poesia)
- Diverses narracions i poemes, inclosos en algunes de les publicacions, dels cent
vint-i-cinc certàmens on he estat premiat.