FORMES DE LLENGUATGE

Moltes vegades es diu d’una fotografia que conté poesia, i d’una poesia que desperta imatges. Quina diferència pot haver-hi entre poesia i fotografia? Que la poesia ordena paraules i la fotografia ordena la llum.

El que fa envident que una cosa o l’altre són dos llenguatges artístics capaços de mostrar inspiracions, sensacions, estats d`'anima, bellesa, punts de vista...  

FOTOGRAFIA - POESIA :  No gents lluny,  molt a prop.

BIOGRAFIA

Vaig iniciar l’activitat fotogràfica el 1970, de forma autodidàctica. Especialitzant-me en fotografia manipulada en el laboratori, catalogada d’avantguardista, dins del seu moment. Obtenint guardons en els principals concursos fotogràfics de l’estat. Alguna de les imatges manifestaven inquietuds sociopolítiques. Determinat crítics i comentaristes em van definir com “un John Heartfield amb barretina”. La poesia va influir poderosament a interpretar en imatges, els suggeriments d’alguns poemes d’escriptors catalans; més tard serien les fotografies d’amics autors, les que em motivarien a interpretacions literàries.

Professor de fotografia en l’escola IDEP i Tecnifoto. Impartí seminaris sobre tècniques fotogràfiques, conferències sobre determinades èpoques i sectors de la fotografia, i intervingué en seminaris i conferències.
Exposicions individuals per tot l’estat i col·lectives per l’estranger. Integrant del Grup FOTOFAD, junt amb  els quals vaig participar en el llibre “Pintades Barcelona: de Puig Antich al Referèndum”. Membre del Grup 10x4, format per deu fotògrafs catalans, que vam mostrar una intensa activitat dins el camp  amateur.

Publicacions en llibres, anuaris, revistes, catàlegs, portades i cartells. Destacat entre els principals fotògrafs especialistes en fotomuntatge i inclòs dins del “Diccionario de fotógrafos españoles”.

Vaig captar imatges del cementiri d’Arenys de Mar, seguin els passos de la poesia de Salvador Espriu, en el seu mític “Cementiri de Sinera”, que va culminar amb un recull que es va mostrar a Arenys de Mar en el segon aniversari de la mort del poeta, en forma de catàleg il·lustrat, exposició i audiovisual. Posteriorment l’audiovisual es mostrà a Manresa, Viladecans, Xàtiva i Sant Sebastià (en una traducció al castellà). Les fotografies estan dipositades en el Centre de Documentació i Estudi “Salvador Espriu”, d’Arenys de Mar.

Amb col·laboració de l’Agrupació Fotogràfica de Viladecans, organitzador de la primera exposició que es va portar a terme a Viladecans, de fotografies antigues de la ciutat,

Cofundador i director de la revista “La Cortinilla” i més tard de “La Fotografia”, que en aquell moment va ser considerada, en opinió de fotògrafs i periodistes internacionals, que ens trobaven a les Jornades Fotogràfiques d’Arles com una de les capdavanteres a escala mundial. Col·laborador de la revista Nueva Lente, editada en Madrid.

Participant, com a convidat,  en el programa “El Nuevo Espectador” de TVE, que dirigia Eduardo Sotillos i coordinador del reportatge que TVE, efectuà en les Jornades Fotogràfiques d’Arles

L’editorial madrilenya Espasa Calpe, em va proposar escriure i fer-me responsable de tot el contingut, del llibre “Catalunya en blanc i negre” (1992). Que va ser prologat per Pere Gimferrer, i del que se'n va fer dues edicions (considerades més de luxe) i una tercera (de caràcter més senzill). (Va ser el primer llibre de l’editorial publicat en català). A conseqüència del seu bon resultat, en van encarregar un segon llibre que vaig posar per títol “Catalunya, imatges d’un temps” (1993), que va ser prologat per Jaume Fabré i Josep Maria Huertas Claveria. L’impacta que van tenir, estimulà a altres editorials, autors i arxius fotogràfics,  a què incidissin en la recerca  i difusió de fotografies antigues.

Entorn de 1995 vaig aparcar la meva activitat fotogràfica, per entrar en el món de la política municipal de la ciutat Viladecans, a la qual em vaig entregar en el decurs de quatre legislatures, com a regidor del Grup Municipal de CIU.
Acabada la meva etapa laboral,  vaig dedicar-me intensament a l’escriptura de poesia i narrativa, en català, comptant sempre amb el suport i ajut  de la meva esposa.

Actualment he abandonat definitivament la política i em dedico plenament a l’escriptura, a col·laborar amb Òmnium Cultural de Viladecans i a participar amb activitats culturals.

Coordino del Grup Literari d’Amics de la Poesia de la Llibreria els Nou Rals, de Viladecans

VIDA D’APRENENTATGE

Les raons que, en el seu dia, em van motivar a utilitzar la fotografia com a mitjà creatiu i d’expressió, són les mateixes que posteriorment em van motivar a utilitzar l’escriptura. L’única diferència, va estar en el fet què en el primer cas, vaig fer-ho a través del llapis de la llum i en el següent utilitzant un senzill llapis de grafit. Sempre ha consistit el mateix: plasmar dins d’un full en blanc, allò que he vist a través dels ulls o de la imaginació, seguint l’impuls de les meves inquietuds i sentiments.

La necessitat d’autorealitzar-me, ha estat guiada i em segueix guiant, per la necessitat i interna de fer el que m’agrada i m’estimula. Si a través d’això aconsegueixo una comunicació amb altres persones, millor que millor, sense que sigui el que més importa, malgrat que, sí, m’importa molt.

Els meus poemes no es basen, normalment, en càntics a l’amor, la bellesa, les virtuts... Es basen, fonamentalment, amb la solitud, amb el deliri de viure el moment que està passant davant meu, conscient que el passat que no té reculada i tan sols serveix per alimentar amb el “pa dels enyors”. Descric com en el meu forejar pel mar de la vida, intento sortejar els vents hostils, els esculls, les sirenes encisadores, els llops famolencs i salvatges, les incerteses.., sense mostrar cap frustració i desesperança, sinó un afany per trobar el camí més recte i fecund, dins dels molts futurs a què es poden accedir i ports on trobar bon amarratge.

Intento expressar-me amb sinceritat i naturalitat. No deixo res amagat dins del tinter de l’ànima. Molts dels meus poemes escrits en  “primera persona” així ho demostren. Són un reflex d’un contingut espiritual propi, que reacciona davant del que visc i m’envolta. Uns poemes en els quals,  no he deixat al tinter, res que no en siguin les velles certeses i les veritats del meu cor, sentiments sense els quals, qualsevol dels temes a què em refereixo, haguessin resultat efímers, un engany o un paper mullat. Pel que fa a les narracions, malgrat que els personatges siguin de ficció, em poso dins la seva pell i em faig present a través d’ells.

Els meus sentiments  envers Catalunya, segueixen motivant-me, tal com ho feren en el seu dia quan practicava la fotografia, la qual cosa m'ha inspirat un extens recull, dins del qual manifesto les meves ànsies, de veure assolida la llibertat absoluta de la nació catalana.

Com a resum definitiu, diré que la vida m’ha ensenyat que el camí que estic fent, no és més que un constant aprenentatge. Un aprenentatge que no resulta fàcil i que fins i tot, sovint, resulta dolorós, ja que no sempre  trobes el que busques, però on s’ha de fer tot el possible per abastar-ho (se li digui com se li digui, l’objectiu un pretén assolir o el destí on pretén arribar). La felicitat no cal buscar-la en “el fet d’arribar”, és conformar-se en  tot el que un pot gaudir, mentre vaig caminant.

El MAR sol ser un eix central, al voltant del qual es desenvolupa bona part de la meva obra literària. Un mar que fa evident el contrast de ser lloc d’origen i al mateix temps de poder convertir-se en lloc de termini. No sempre em fa actuar com un element físic i natural, també em serveix per transformar-lo  oníricament o metafòricament, en un  braç i un cor de la meva pròpia vida, tal com es comprova en “Mariner sense pau” i  “L’altra riba queda lluny”.

UNA ALTRA PART DE LA MEVA OBRA, es basa amb una poesia en què es va evident el meu compromís amb el moment que estem vivint  a Catalunya.